XVI Certamen de Lectura en Veu Alta

La setzena edició del Certamen de lectura en veu alta, a la qual estàvem inscrits com en anteriors cursos, va quedar cancel·lada definitivament per causa del covid19 el passat 12 de març.
El Certamen és una experiència educativa que té com a objectiu fomentar la lectura entre els escolars i per tal de mantenir l’essència, des del Grup Enciclopèdia i el Departament d’Educació ens van proposar tirar endavant un format del Certamen en confinament: #acasallegimenveualta.
Així doncs vam demanar a qui ens havia de representar, Eudald Santanach (ESO1C) i a l’alumna que l’hauria de substituir en cas necessari, Jana Torralba (ESO 1C), que ens fessin arribar uns vídeos llegint en veu alta, per tal de poder-los penjar en un Drive que els organitzadors ens van oferir.
L’organització té intenció de penjar els vídeos en un canal públic de Youtube i fer-los córrer per xarxes i, si pot ser, premsa. Es tracta de fer una mostra de lectura que tingui un bon ressò.
Entre tots els centres participants faran un sorteig de deu lots de llibres (un per cada Servei Territorial) i ens faran arribar uns diplomes digitals per a l’Eudald i la Jana. Gràcies nois!!
Us passem l’enllaç de les lectures presentades.

El dijous passat, dia 18 de juny, es va dur a terme un acte de reconeixement als participants al Certamen de Lectura en Veu Alta (en confinament), l'Eudald i la Jana, i també a la Noa, premiada al Premi Sambori, d'Òmnium Cultural. Es van lliurar els diplomes en un acte reduït a la biblioteca de l'institut.

PREMI SAMBORI DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA

L’alumna Noa Moras Cano va quedar finalista en segon lloc en el Premi Sambori pel seu text “T’espero a la Lluna”. Malauradament no va poder recollir el diploma durant la Festa Sambori, prevista per al 17 de març al Teatre de Sarrià, pel tancament dels centres i l’activació de la prealerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya per part del Govern, arran del coronavirus.

Això no va treure que féssim  arribar la nostra enhorabona a l’alumna i la família i que publiquem el seu escrit a la nostra pàgina web.

Felicitats Noa! 

L’organització ens ha comunicat que l'entrega de diplomes i guardons, els faran arribar als premiats un cop hagi millorat la situació.

El veredicte el podreu trobar a:

https://www.omnium.cat/ca/veredicte-sambori-bcn-2020/

    

Aquí podeu llegir el text:  T'espero a la lluna

El dijous passat, dia 18 de juny, es va dur a terme un acte de reconeixement als participants al Certamen de Lectura en Veu Alta (en confinament), l'Eudald i la Jana, i també a la Noa, premiada al Premi Sambori, d'Òmnium Cultural. Es van lliurar els diplomes en un acte reduït a la biblioteca de l'institut.

Ens apropem als nostres avis

ENS APROPEM ALS NOSTRES AVIS

Després de llegir el llibre “La nena del no a la guerra”, ens va semblar interessant preguntar als nostres avis el que ells havien viscut. Uns quants companys de classe van fer les entrevistes als seus avis i, quan s’ha pogut, als besavis. I amb això hem aconseguit apropar-nos-hi més, i, hem après moltes coses.

La primera presentació que vam veure va ser la del Gael, entrevistava la seva besàvia que té 97 anys. En el vídeo que ens va posar, la seva besàvia explicava que la guerra havia estat molt dura i que la volien enviar a Rússia, com a d’altres nens i nenes, però al veure la tristor dels nens, quan se separaven de les seves famílies, la seva mare va decidir no enviar-la. El Gael ens va dir que si l’haguessin enviat a Rússia, jo no existiria. I ens va semblar molt bonic!

La segona presentació va ser la de l’Anna. El seu avi ens va explicar que, per estar més segurs durant la guerra, la seva família va decidir marxar al poble de Alloza (Teruel). Una de les poques coses bones que va ressaltar el seu avi sobre la guerra és que vaig començar a apreciar més el que tenia. L’Anna ens va portar part d’un projectil de canó, que la seva besàvia havia aconseguit durant la guerra.

I l’última de les presentacions va ser la de la Valeria, la Lucía i Clara. Van fer un vídeo conjunt, on estaven enregistrats els testimonis de les àvies i avi. L’àvia de la Valeria és de Terol , l’avi de la Lucia de Badajoz i l’àvia de la Clara, de Barcelona. Ens va semblar molt interessant perquè explicaven coses des de tres punts de vista diferents. L’àvia de la Clara deia que no ens deixaven parlar català fora de casa i va ser molt impactant. L’avi de la Lucía explicava que quan no hi havia suficient menjar havien d’ anar a buscar herbes, que en condicions normals no es menjarien. L’avia de la Valeria va ressaltar que encara es poden trobar les llaunes de sardines de quan els soldats es van instal·lar al seu poble, també que es van trobar projectils llençats de l’època de la guerra que no van explotar a la guerra i que gràcies a que les van trobar no han explotat quan ella vivia allà.

Tots els entrevistats són avis i avies de alumnes de la nostre classe. En alguns casos hem necessitat l’ajut d’altres familiars a qui també estem agraïts. No sabem quan de temps més els tindrem entre nosaltres. Els volem agrair tot el que ens han ensenyat, no només ens han transmès experiències sinó que també ens han ensenyat el valor de la lluita per la vida.

Alumnes de 2n C

Si voleu veure més fotos, aneu a la web de l'institut a través d'aquest enllaç.

La nena del NO a la guerra (II)

NO A LA GUERRA 

Quan vam acabar de llegir el llibre La nena del NO a la guerra d’Encarnació Martorell, alguns alumnes vam fer un treball per endinsar-nos en el tema i fer la posterior presentació a l’aula. 

En dues sessions anteriors, una abans de començar la lectura i una altra en acabar-la, l’escriptor i historiador Salvador Domènech, coautor del llibre, ens va situar en el temps i en el valor del testimoniatge que el llibre representa. La professora ens va donar idees de com fer el treball; podíem esbrinar la funció dels refugis i quins tenim a Barcelona, explicar la guerra des del punt de vista de qui la va patir i també de la postguerra, diferències i semblances de la guerra a la ciutat i al camp… 

Per fer el treball de cerca, vam haver de parlar amb els nostres avis i àvies, els quals també ens van facilitar documents escrits i fotografies. Quan ens parlaven de la guerra s’entristien i no ens agradava, però al final es quedaven amb la satisfacció d’haver-nos ajudat i d’estar d’acord en el NO a la guerra. 

Alumnes de 2n A

Si voleu veure més fotos, aneu a la web de l'institut a través d'aquest enllaç.